Comentaris a la “prohibició” de les estelades en espectacles esportius

En relació a la polèmica sobre la “prohibició” de les senyeres estelades als camps de futbol cal fer les següents consideracions:

Després de diverses i sonores xiulades a l’himne espanyol al llarg d’aquest darrers anys, hi ha un creixent prurit entre els nacionalistes espanyols, per això s’han emprès diferents iniciatives per legislar de forma específica una normativa que sancioni els ultratges als himnes, símbols i banderes de l’Estat, aquest sense dubte es un factor important per entendre la qüestió d’avui

Anem per pams: És una costum molt nostrada al país la de xiular els himnes espanyols als camps d’esports i la de lluir senyeres i/o estelades. Per recordar-ho tenim les xiulades i tancament del camp del FCB al llarg de la dictadura de Primo de Rivera, i les prohibicions de lluir les nostres senyeres (amb estel o no) al llarg de les diverses dictadures que ens han regalat els espanyols, bé avui dia ens trobem que els hereus del franquisme hi tornen sobre la mateixa pedra.

En un no tant llunyà 2005 després d’un partit entre el FCB i el Osasuna al Camp Nou es mostraren símbols dels P.P.C.C., les corts Valencianes, amb ànim d’actuar extraterritorialment proposaren una esmena a la Llei d’Esports per poder sancionar de forma contundent qualsevol acció o senyera que “atemptes” contra la unitat d’Espanya i els seus símbols, al cap d’uns anys és legisla una llei que volia posar remei al tot plegat, la llei contra la violència amb la que ara ens violenten.

Parlem doncs de la Llei 19/2007 contra la violència, racisme, la xenofòbia i la intolerància a l’esport, aquesta llei a més de ser la norma que permet que s’amonesti lleument a un entrenador d’un equip espanyol per posar-l’hi el dit a l’ull a un entrenador català, és també l’àmbit legal per estudiar una suposada prohibició de l’estelada als camps de futbol.

Com sempre, per veure els efectes d’una norma cal veure quina es la seva aplicació. En els darrers mesos fruït entenem dels èxits de les darreres piulades, hi han hagut moviments legislatius per recuperar la proposta “blavera” de crear un marc normatiu que fixi els ultratges a Espanya i el seus símbols, el darrer espectacle fou aquest juny amb la retirada de la proposta del PP Valencià perquè el mateix govern de l’Estat no l’hi veia viabilitat jurídica.

Però com sabem els pares de la pàtria no descansen, així que s’empescaren estirar com un xiclet la llei contra la intolerància per fer-ne una eina de la catalanofòbia. Passa sovint que ens els estats on es discrimina per raons nacionals o ètniques a part de la població, s’argumenta aquesta discriminació en base a la igualtat i unitat nacional, i més enllà per sostenir la pau social com és el cas que estudiem.

La casuística coneguda d’aquest darrers mesos ens fa esment a una estelada com origen de l’agressió i alteració de l’ordre públic, en un R.Madrid-F.C. Barcelona al camp del Santiago Bernabeu (10/12/2011), i darrerament el cas d’una bufanda incitadora de la violència i el terrorisme (26/06/2012), amb l’agreujant (suposem) de lluir frases d’unitat entre Euskadi i els P.P.C.C. tot plegat molt greu, com a cirereta en els fets imputats s’esmenta un símbol “lauburu”, que anomenen “aberzatle”, cosa que ja fa intuir que l’instructor té un criteri molt acurat del que es racisme, violència i xenofòbia.

Tot plegat veiem que difícilment pot prosperar una sanció imposada en el sentit contrari del que preveia el legislador, a menys que el redactat del títol de la norma fos erroni, en cap cas podem entendre que lluir una estelada pugui ser incitació a la violència o al terrorisme, i menys per un suposat alteració o agressió de l’ordre públic pel seu simple valor simbòlic.

Si pensem que aquest símbol prolifera pel nostre territori, tant en llocs públics com privats de forma notòria, general i extensa, caldria un exercit per instruir una sanció col·lectiva a una societat que cada cop s’identifica més amb l’estelada;  potser és això en darrer terme el que violenta a certs individus que arrogats de l’autoritat circumstancial de dirigir la seguretat en un camp d’esports, desfermen les seves baixes passions nacionals contra els espectadors que no concorden en el seu ideal.

Per dir-ho més clar, i com diu el govern espanyol, considera que l’exhibició de l’estelada en recintes esportius ‘pot provocar una reacció adversa i violenta’, i és el policia o el Coordinador de Seguretat d’aquell estadi qui vetlla perquè això no succeeixi. es a dir encara sort que et sancionen i t’expulsen no sigui que t’agredeixin.

El cas de les estelades  és una paradigma de l’empobriment de l’estat de dret al Regne d’Espanya, és un exemple de com la discriminació del poble català arriba extrems on els aparells de l’estat s’habiliten legalment per poder exercir-la en nom del bé comú, en definitiva la reducció dels catalans a una qüestió d’ordre públic com en les millors dictadures del segle passat.

Daniel Laspra

Secretari general del C.A.D.C.I.

Advocat

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalanofòbia, Notes de premsa, Premsa i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s